dimarts, 24 de gener de 2012

Un poble rodejat de mort - Shiki

Seishin Muroi - Monjo del temple de Sotoba
i un dels protagonistes
Veïns xerraires i xafarders. Un poble aïllat per les muntanyes i rodejat per arbres Momi Fir (avet Momi), els quals es fan servir per construir taüts... Ens trobem, per tant, en un poble rodejat per la mort. Estem en la "aldea Sotoba", on es desenvolupa la història de Shiki.

Fa un any, en un cap de setmana de "no tinc res per fer" (o millor dit, en un moment de "anem a buscar alguna sèrie de la que em pugui viciar durant un temps i fer una marató de capítols") vaig descobrir Shiki. M'estic adonant que tinc predilecció per les sèries tètriques, de misteri, sobrenaturals o per les que en algun moment et deixen amb cara de: "Oh wait, pero qué es esto?" (Perdoneu les meves expressions multilingües, potser escric massa semblant a com parlo...). Aquesta afició suposo que també bé per què m'agraden les pelis de por, però després em traumo una mica i no hi ha qui camini a gust pel passadís de casa a les fosques... Així que, amb aquest tipus d'animes, puc espantar-me a gust que després podré dormir molt tranquil·la. 

Pel què haureu deduït (o això espero) Shiki és un anime d'horror i sobrenatural que ens narra el que succeeix durant un calorós estiu a Sotoba. El poble, la típica vila on els veïns coneixen la vida de tothom fil per randa, es veu afectat per un seguit d'estranyes morts que coincideixen amb l'arribada d'una extravagant família, els Kirishiki. 
Què és el que passa exactament en aquesta vila? Una epidèmia?, una grip d'estiu? Aviat descobrirem que el que s'està produint té relació amb un mite que des de fa anys ronda pel poble. Al igual que nosaltres tenim el "coco" o el "hombre del saco" per espantar els nens, allà narren la història dels Raisen o 'Los Alzados', cadàvers que s'alçaran de les seves tombes per espantar els nens que han sigut dolents. Doncs per aquí va la cosa. Poc a poc ens anirem trobant amb un poble cada vegada més infestat de Shiki, literalment, dimoni cadàver.

Shiki primerament va ser una novel·la d'horror escrita en 2 parts per Fuyumi Ono a l'any 1998. Posteriorment, al 2002, es va tornar a editar l'obra, aquest cop dividida en 5 parts. I finalment, al 2007, el dibuixant Ryu Fujisaki adaptà la història en format manga, del qual derivà al 2010 la versió anime de 22 capítols.

Megumi Shimizu, primera desapareguda i amb qui comença la història de Shiki

La sèrie intentarà en tot moment transmetre'ns una sensació de por o de tensió pel que pugui passar. Molt sovint les cares dels personatges són molt expressives, els moments en què apareixen els Shiki intenten ser tètrics i les imatges dels cadàvers són molt realistes (no us penseu que per ser un anime tot són dibuixets monos i simpàtics). Els riures de nena petita sí que us faran tenir una mica de cangueli o almenys una sensació de "Oh, que passarà després?" (aquests riures acostumen a aparèixer al final del capítol). A més, s'intentarà trencar una mica amb el misteri mitjançant les escenes "d'humor" (molt normalet) o parts més light. 

No em direu que aquest, en Masao Murasako, és guapo, no?
Una cosa que se'm va passar pel cap quan veia l'anime va ser: "A què ve la mania dels Shiki de posar-se roba extravagant? Potser és que si ho contrastem amb la gent del camp, la diferència és molt àmplia, però hi ha moments en que dius: "Realment cal?" (Sobretot la senyora Kirishiki, que va al més pur estil Lady Gaga). I el vestuari d'algunes persones del poble tampoc es queda enrrere, per no parlar del disseny d'alguns personatges, realment lletjos (i no em refereixo a l'estil del dibuix, sinó a la persona en sí, que es "fea de narices").

Un dels problemes que vaig trobar a la sèrie és que li dóna a l'espectador el paper d'un habitant més de la vila, ja que cada dos per tres parlen de la gent del poble com si els coneguéssim de tota la vida. El que ens ajuda és que, a mesura que apareixen els personatges, a sota ens indiquen el seu nom, cognom i la seva ocupació o de qui és familiar (pare/mare de...). A més, també ens apareixerà el dia en què ens trobem, cosa que va molt bé a l'hora de fer flashbacks flashforwards, ja que en tot moment podrem situar-nos en el temps.

A mesura que aneu avançant se us plantejaran alguns dubtes existencials: Si ens veiéssim en una situació d'apocalipsi Zoombie, seriem capaços d'actuar amb la sang freda amb la que actuen els habitants de Sotoba? Seriem capaços d'atacar gent que coneixem sense cap mirament? I a la pròpia família? Arribareu a un punt en que no sabreu si posar-vos a favor dels humans o a favor dels morts vivents i és que, ja no podreu diferenciar qui són realment els monstres.

Us deixo amb un fragment del capítol 3 que em va agradar (aviam si us entra el 'gusanillo' de veure la sèrie!)

"El desierto estaba congelado. El cielo sumido en la oscuridad. El mundo estaba dividido entre la Tierra y el cielo. En esta tierra vacía, sólo flotaban él y los espiritus oscuros. 
El exilio maldito; el exilio maldito; el exilio maldito. Pronto el sol se ocultará y la noche caerá una vez más. Entonces, él volverá a su tierra baldía. El hermano menor al que rebanó, parado frente al cuerpo, derramó lágrimas mientras se despidió. 
Esta noche, él se levantará de su tumba". 

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Gracias oniichan! Ya me irás diciendo que te parece la serie, que a ti te molan estas cosas ^^

      Elimina
  2. Ai Aïda, és que expliques les històries d'una manera tan suggerent que fas venir ganes de veure-les a qualsevol!!! jaja en serio, té molt i molt bona pinta, i mira que jo no sóc d'animes tètrics!!
    Com m'he partit amb això de "feos de narices"... jaja Per cert, les fotos les has capturat tu o les has trobat per internet??

    Un petonet mon amour, ens veiem en res!:D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Annaaa!! Gràcies per comentar sempre! Que per cert, encara que jo no comenti, sempre entro al teu blog eh! :P I em sap greu, però les fotos són via internet i sense fer la recerca avançada que ens van ensenyar a documentació, així que... espero no tenir represàlies xD
      Petoneeeets! :3

      Elimina
  3. Ostres, doncs em sap greu, però no m'he pogut llegir massa l'entrada, perquè m'ha cridat l'atenció i em sembla que me l'acabaré mirant... Potser quan torni a baixar a Granada, allà a la casa enmig del no res, en plena nit... Acolloniment sensations! Ja comentaré llavors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Bon ambient doncs, per mirar-la! Ja em diràs què t'ha semblat. Ves amb compte no t'aparegui res per allà!

      Elimina