dijous, 26 d’abril de 2012

La lluita per un somni - Bakuman

Mashiro, Azuki i Takagi
Qui no ha somiat mai de petit en ser una famosa estrella del rock? o astronauta, cantant, un famosillo super popular... I... dibuixant? Dels aficionats al manganime, qui no ha desitjat mai convertir-se en mangaka? Va, no digueu que no, que segur que de petits dibuixàveu còmics per presentar-los als Jocs Florals del cole (si us ho esteu preguntant, sí, jo en vaig fer un parell jiji). 



El que avui us porto és un manga basat precisament en la persecució d'aquest somni, ser un Mangaka professional! Bakuman, bastant conegut ja per tota Espanya, narra la història d'en Moritaka Mashiro (Saiko) i l'Akito Takagi (Shujin), de 14 anys, per convertir-se en mangakas d'èxit i publicar en una de les revistes més populars de Shônen Manga del Japó, la Shônen JUMP. Però això no és tot! En Mashiro està enamorat d'una companya de classe, la Miho Azuki, la qual vol convertir-se en actriu de doblatge, més coneguts com a Seiyû. Quan el jove s'assabenta, li promet a l'Azuki que tant ell com en Takagi es convertiran en mangakas professionals i aconseguiran una serialització. I fins i tot un anime! Del qual ella doblarà la veu de la protagonista femenina. Però en Mashiro va més enllà i, en un rampell de jove enamorat, li demana a l'Azuki que es casi amb ell un cop complerts els seus somnis!! (Aquests japos tenen una obsessió amb el matrimoni... sinó atents a com avança la història - si és que la penseu seguir-).

La jove aspirant a Seiyû accepta la proposta, però amb la condició que no es podran veure fins que els seus somnis es facin realitat. Només es donaran ànims per missatges! Oh! 
Amb el pseudònim Ashirogi Muto, en Mashiro, encarregat del dibuix, i en Takagi, guionista, comencen les seves aventures i desventures per convertir-se en autors d'èxit i aconseguir un anime! El camí a seguir estarà ple de dificultats, esforç, treball dur i de mangakas bojos per les vinyetes que demostraran que es pot ser a la vegada rival i amic. 

Bakuman s'està editant actualment a Espanya per Norma Editorial, amb un total de 10 volums publicats a dia d'avui i al preu de 7'5€ cadascun. Al Japó ja hi ha un total de 17 volums, però el passat 23 d'abril la Shônen Jump va publicar l'últim capítol de la història, de manera que, finalment, Bakuman constarà de 20 còmics. Els autors d'aquest manga són ni més ni menys que Tsugumi Ohba al guió i Takeshi Obata al dibuix. I és que, no us recorda a ningú en Takagi? No? No té un aire a en Light Yagami de Death Note? Doncs sí, Ohba i Obata van ser els autors de Death Note i han tornat a la càrrega amb aquesta obra plena de referències al món del còmic, amb mencions a obres ultra conegudes com One Piece, Naruto, Dragon Ball, Bo-bobo..., i amb una gran quantitat de detalls sobre tot el que ha de passar un mangaka per aconseguir publicar una sèrie (reunions amb l'editor, votacions dels lectors, el perill de que a la teva història li quedin dos telediaris...).

A més a més, Bakuman consta d'un anime de 2 temporades, de 25 capítols cadascuna i amb la confirmació d'una tercera temporada que té previst veure la llum la tardor d'aquest 2012. 

És, en definitiva, un Shônen que no us deixarà indiferents, sobretot si us agrada el dibuix i voleu saber què hi ha hagut darrere de cada manga. Us farà passar bones estones amb els seu humor. De tant en tant deixareu anar els típics "je :)", però en algun tros se us escaparà una bona riallada (no sé si és que el "gag" que vaig llegir al volum 8 em va pillar de sopetón o és que tenia el dia tontu, però vaig estar una estoneta rient). PROBLEMA: Moooooolta informació. Hi ha una gran quantitat d'informació amb la que t'has de quedar per enterar-te bé de què va la cosa, i a més, passen força esdeveniments en poc temps, de manera que, si ha passat una temporadeta des de què vas acabar un volum i comences l'altre, hi ha perill d'estar perdut i a la deriva una estona. 

Tot i així, no us puc dir una altra cosa que, endavant! Llegiu els còmics o mireu l'anime (o les dues coses jeje) perquè segur que passareu una bona estona. Jo ja tinc els 8 primers volums!! (algú em vol regalar els 2 que encara em falten? jiji)


P.D: M'acabo d'adonar que només he parlat de Shônen manga o històries tètriques (a part de Sakura i Tsubasa). Potser va sent hora de demostrar que sóc una noia i parlar d'algun Shôjo. Humm... a la propera.

dissabte, 7 d’abril de 2012

"Have a break, have a Kit Kat" - Música en Japonès (II)

Yuna i Tidus al Lago Macalania. Aixx♥
Tots recordeu l'eslògan del deliciós Kit Kat oi? Have a Break, have a Kit Kat. O el que és el mateix, pren-te un descans i menjat un Kit Kat. Bé, jo no us portaré cap barreta cruixent i deliciosa de xocolata, bàsicament perquè és físicament impossible que us pugui fer arribar una per Internet (bé, potser en un futur amb les noves tecnologies molones que ens esperen us puc fer arribar alguna cosa) però de moment, us haureu de conformar amb el BREAK. I és que, el què us porto avui és música en Japonès per què us estireu al llit, al sofà, sobre la taula (no em posaré a jutjar ara on us agrada estirar-vos) i us RELAXEU, reflexioneu... que tingueu una estoneta per vosaltres. 

Les cançons que us mostraré a continuació les he escollit d'entre la biblioteca de música com algunes de les més relaxants o tranquil·les que tinc, molt adients per oblidar-vos de les preocupacions i deixar lliure l'ànima! (Oh, que metafísic que m'ha quedat això). Que vulgueu acompanyar aquest relax amb un Kit Kat o un altre producte mega deliciós de xocolata ja és cosa vostra. 

Abans que res, però, no em faig responsable de les reaccions que puguin causar aquestes cançons. És a dir, hi ha algunes que, depenent del vostre estat d'ànim, en comptes de relaxar-vos potser us provoquen plorera (m'incloc dins d'aquest sac). Però a vegades va bé desempallegar-se de tot el que tenim a dins, no? Així doncs, només em queda dir que poseu el vostre culet en un lloc còmode i tanqueu els ulls quan li doneu al play. Preparats? Música maestro!♫


♪Lacrimosa - Kalafina. Segon ending de Kuroshitsuji. Aquest any Kuroshitsuji s'ha començat a editar a Espanya amb el nom de Black Buttler. Un dia d'aquests parlaré dels còmics. Aquest ending simplement m'encanta i les cançons de Kalafina... bé, he descobert Red Moon i "la gallina de piel". Crec que m'aficionaré a aquest grupet.



♪Ashita kuru hi ~ Sakura saku koro - Hanazawa Kana. Apareix a l'anime Kobato, cantada per la protagonista, Kobato Hanato. Vaig plorar tant amb el final de l'anime, snif. M'hauré de comprar els còmics, que a més la història canvia una mica i tot el que sigui de les CLAMP ja sabeu que m'encanta.



♪1000 words (Orchestral english full version) - Final Fantasy X2 OST. També hi ha lloc pels videojocs en aquest bloc! I encara que la cançó sigui en anglès, deixem que estigui aquí, no? Versió de 1000 words que apareix als crèdits finals del joc.



♪Suteki da ne (Orchestral version) - Final Fantasy X OST. Yuna i Tidus al Lago Macalania. Simplement genial. De les millors escenes de FFX.



♪Kagayaku Sora no Shijima ni wa - Kalafina. Ending a la 2ª Temporada de Kuroshitsuji. Només apareix com a ending en un capítol, però ja em va captivar.


♪Dearly Beloved (KH2 Version) - Yoko Shimomura. Cançó introductòria en tots els Kingdom Hearts, cadascuna amb alguna variació. Aquesta és la versió de la segona part del videojoc.



♪Never Meant to Belong - Bleach OST. Melodia que apareix al llarg de la sèrie en els moments més crítics. Perill de plorera si esteu sensiblons. Cap al minut 4.15, preciós. I bé, a partir del 4.35 fins el final ja és el súmmum (Sobretot si esteu amb els ulls tancats i només centrats en la cançó). Els violins em tenen enamorada.



♪Yuna's Balad - Final Fantasy X2 OST. Melodia que surt cada cop que morim en el joc. I si no recordo malament en alguna escena també. Preciosa.



♪Path of Repertance - Final Fantasy X OST. Banda Sonora en el Pasaje de la Purgación al Final Fantasy X. Love it! 



♪To Zanarkand - Final Fantasy X OST. Coneguda per tots els fans de Final Fantasy. No cal dir res d'aquesta cançó ♥



♪Aqua's theme - Kingdom Hearts Birth by Sleep OST - Yoko Shimomura.  Tema principal d'una de les protagonistes del Kingdom Hearts per a PSP, el qual narra l'origen de la saga KH. 



♪You are my Love (Sakura Version) - Yui Makino. Cantada a Tsubasa Reservoir Chronicles per la Sakura. També hi ha la versió en anglèscatalà.



Espero que us hagin agradat! :3

dilluns, 2 d’abril de 2012

Envia els morts a la mort - Another

Després d'una llarga temporada sense publicar (7 setmanes? da faq! Juro que no ho tornaré a fer!!) degut al trimestre més estresant que hem tingut els pre-preiodistes de la UPF (treballs i més treballs i setmana d'exàmens) torno amb el meu estimat manga con diéresis! 

Tot i haver estat totes aquestes setmanes d'inactivitat, no us penseu que tenia el bloc abandonadet, no no! Durant 12 setmanes he estat seguint un Anime que des del primer capítol vaig dir: "oi oi oi, es mereix un espai al bloc!" i ara que Another ha finalitzat, us porto les meves impressions! (Sempre lliures d'spoilers eh! Que jo el que vull es que us entrin ganes de veure l'anime!) Així què, preparats? Pues vamos al lío.



En un dels meus moments del dia de "Animes, animes! Aviam que trobo!" i aprofitant que a principis d'any és temporada de què s'estrenin noves series, vaig veure Another, un anime de misteri, por, horror i no apte per a gent sensible. Sí, mor gent, molta. No és res que diguis, "Què nassos fa l'Aïda mirant això?", però bé, si sou sensibleros millor curar-vos en salut. Si no em creieu, us reprodueixo les cares que anava escrivint en les meves anotacions de cada capítol (O-O’, WTF O_O’ etc, etc).


Another és un anime de 12 capítols i està basat en la novel·la de terror escrita per Ayatsuji Yukito i publicada l'octubre de 2009. Posteriorment, aquest Seinen de misteri va ser adaptat al manga amb les il·lustracions de Kiyohara Hiro i consta de 4 volums. A més, el pròxim 26 de maig s'estrenarà una OVA i el 4 d'agost un Live-Action dirigit per Takeshi Furusawa.

L'argument gira entorn a una classe maleïda, la classe 3, on fa 26 anys va morir una estudiant en un accident. La jove Misaki era bona en els estudis, en els esports i era estimada tant pels seus companys de classe com pels professors. Un dia, un dels estudiants de la classe 3, per tal de no oblidar a la Misaki, va senyalar el seu escriptori i va dir: "La Misaki està aquí. Ella no està morta". Des d'aquell dia, tant els alumnes com els professors van fer veure que la jove continuava entre ells. Fins i tot el dia de la graduació hi havia un lloc reservat per a ella. A partir d'aquell moment és quan va començar tot. La "calamitat" es va posar en marxa. 

Uhh quina por. Hi ha algú per aquí al mig...

Des d'aquell moment, cada any, a la classe 3 de tercer curs es produeix el que ells denominen com la Calamitat. Qualsevol persona relacionada amb la classe 3, ja siguin els seus alumnes, com els professors, com els familiars, corren el perill de... morir. Hi ha una solució, però, per evitar aquesta calamitat. Els alumnes de la classe 3 han de seguir unes regles, però aquest any, el nou alumne i protagonista de la història, en Kouichi Sakakibara, no ha seguit al peu de la lletra aquestes indicacions i, com a conseqüència, s'ha desencadenat la tragèdia... O potser ja s'havia iniciat abans? I, qui és la misteriosa noia amb un pegat a l'ull?

Bé, què dir que no hàgiu deduït ja... moltes, moltes, moooooltes morts (amb les que he après que no és bo córrer mentre baixes unes escales amb un paraigües a la mà...ehem...). Nines tètriques (sí, de les que dius "Oh dios mio! Mama por!" i de les que, personalment i com alguns saben, NO en sóc GENS fan... Trauma, Trauma...). I deliri col·lectiu per part de tots els alumnes, que acaben bojos perduts. M'agradaria destacar, a més, la meva fabulosa capacitat deductiva per descobrir el misteri de la sèrie, que no es revela fins l'últim capítol (Fuck Yeah!) però un petit detall sí que se'm va passar per alt... I també hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar i que m'ha deixat una mica "pillada"... Espero que aquest "rau rau" intern que tinc es solucioni amb l'emissió de l'OVA, sinó, tindré una espineta clavada tota la vida. 


Així que, nens, nenes, otakus tots, només em queda dir que... ÉS SETMANA SANTA, és a dir, TEMPS LLIURE! Així que, a veure la sèrie!  

dilluns, 13 de febrer de 2012

Proto Anime Cut. Visions i espais en l'animació japonesa

Aquest cop no us porto cap anime ni manga ni cap cançoneta que us animi. Ja que tinc un blog sobre el manga i l'anime i, a més, estudio periodisme, també puc fer alguna notícia, no? El que tenim avui és una fantàstica exposició que no us deixarà indiferents i que val la pena anar a veure, a més, "és gratishh ehh!".

El passat 8 de febrer va aterrar a Barcelona, a l'Espai Cultural Caja Madrid, l'exposició Proto anime Cut, Visions i espais en l'animació japonesa. Una exposició itinerant per tota Europa que durarà fins el 8 d'abril i que ens mostra per primera vegada les il·lustracions, els storyboards i els esbossos de la fase de creació d'alguns dels animes més famosos dels anys 90, tots ells de ciència ficció.

Si quan veieu pel·lícules d'animació com Ghost in the Shell pensàveu: "bah, tot està fet per ordinador", us he de dir que "Meeeec! us equivoqueu!". Potser és una cosa que no et planteges quan veus pel·lícules d'aquest tipus, però darrere hi ha tota una feinada que val la pena que sigui valorada i aquesta exposició us mostrarà uns increïbles dibuixos que us fascinaran, us deixaran bocabadats, amb uns colors, uns detalls i uns dissenys amb els que us quedareu sense paraules. A més, si us agrada dibuixar com a mi, el primer pensament que us vindrà serà, "al igual puedo hacer yo eso...".

En el Proto Anime cut veureu obres de Morimoto Koji, Higami Haruhiko, Oshii Mamoru, Ogura Hiromasa, Watabe Takashi i Anno Hideaki. Podrem veure algunes de les escenes de Ghost in the shell o Patlabor d'Oshii, el qual considera que "el fons és el nivell de transmissió més rellevant d'una filmació". I us asseguro que, després de veure l'exposició, hi estareu completament d'acord.


Il·lustracions plenes de detalls, colors d'una gran intensitat, genials contrastos entre els fons d'aquarel·la i les imatges superposades realitzades amb làmines d'acetat...  tot això i molt més és el que us espera en aquesta exposició que, a més, realitzarà diferents conferències i projeccions! El pròxim divendres 17 es projectarà Evangelion: 1.0 you are (not) alone (2007) i la setmana següent, el 24 de febrer, la seva segona part; Evangelion: 2.0 (2009). Divendres 2 de març es projectarà la pel·lícula La noia que saltava a través del temps (2006), de Mamoru Hosoda, entre altres pel·lícules i curts que s'aniran mostrant al llarg del mes de març, totes elles en versió original i amb subtítols en castellà. A més, tenim l'oportunitat d'accedir a conferències sobre Retro anime, videojocs o el pas del Manga al 'Tebeo'.



Així que, ja sabeu, l'únic que us queda és fer una visita a aquesta genial exposició, observar les espectaculars il·lustracions i fer un cop d'ull a totes les conferències i projeccions que es realitzen per decidir a quina voleu assistir (o anar a totes!!). Us asseguro que no us en penedireu. A més, us pot servir si, com jo, heu de cobrir un esdeveniment per fer una notícia per a Periodisme a Internet! (a part de poder aprofitar l'ocasió per actualitzar el vostre bloc sobre manga i anime, en un cas hipotètic que en tingueu un...).

Proto Anime Cut
Visions i espais en l'animació japonesa
Espai Cultural Caja Madrid, Plaça Catalunya 9, Barcelona.
Del 08.02.2012 al 08.04.2012

Les dues últimes fotografies, és a dir, les de millor qualitat i més ben fetes, són cortesia de l'Anna (La felicitat es menja), que va fer l'esforç d'acompanyar-me a aquesta exposició :)


diumenge, 5 de febrer de 2012

Subidón, subidón! - Música en Japonès (I)

També hi ha cançons de Bo-bobo!! L'home de franc
era tan èpic jaja
Si esteu en una setmana una mica enfeinada i heu de fer una fantàstica comparativa dels bancs d'imatges Getty i Corbis (sé que a molts això us sonarà a xinu - o japonès - però els pre-periodistes de la UPF m'entenen), que us ha d'ocupar 15 hores de treball... Tranquils, perquè tinc la solució! Un llistat de música de SUBIDÓN, SUBIDÓN!

M'ha costat molt seleccionar les cançons. De fet, d'entre tota la música que tinc en japonès, n'he fet una selecció de la que m'agradaria posar al bloc, i d'aquesta selecció, n'he fet una altra, i d'aquesta, una altra més... Fins al punt que he hagut de diferenciar les cançons marxoses (pròximament en un altre post) de les de més subidón, a part de les més tranquil·les, les divertides... (vaja, que m'he d'inventar categories de cançons per a poder-les publicar totes). 
Les que he descartat avui les he acabat ficant al sac de les marxoses, però no sabeu lo malament que et quedes al deixar de banda cançons com Alumnia o The world de Death Note... em miraven malament... Però és que sinó, arribava aquí amb 24 cançons! Y esto no puede ser, María Teresa! També donar les gràcies a YouTube, que com que algunes cançons no les he trobat, també les he hagut de treure de la selecció... (i esperem que les que he publicat no desapareguin en un futur).

Així que, sense més miraments, us deixo amb la musiqueta! He intentat que l'ordre sigui de menys a més subidón, o sigui que prepareu-vos pel final! Potser algunes no us agraden, òbviament, pa gustos los colores, però aviam si, almenys, us transmeten una mica d'alegria i ritme al cos. Per cert, moltes són openings o endings d'animes, que acostumen a ser d'1.30 min, però les que trobareu aquí són totes la versió llarga, la Full version. Així què, preparats? Doncs pugeu el volum a tope!

13. Rolling Star - Yui. Opening 5 de Bleach. L'he posat la primera i, per tant, la de menys subidón, perquè, comparada amb les altres, és la que el ritme és potser més normalet, tot i que enganxa. Obvieu el vídeo, no té res a veure, però m'ha fet molta gràcia que aquestes noies, protagonistes de K-ON que en la sèrie es munten un grup, cantin la cançó en versió 3D. 


12. Shojo S - Scandal. Opening 10 de Bleach. Aquesta cançó em fa molta gràcia, sobretot amb les imatges de l'opening, on la Rukia i l'Orihime es marquen un mega ball. És el meu to de trucada jeje. En el minut 2.34 és quan em motivo. 


 

11. Yume no hana - UxMishi (Nojima Kenji). En Kaichou wa maid-sama, hi ha un grup de música Indie famós entre les noietes, i clar, en la versió anime, s'havien d'inventar algunes cançons. Aquesta és una d'elles. 


10. Shiawase - Mani laba. Ending 1 de Bo-bobo. Només heu de llegir el títol de la cançó per saber què us aportarà: shiawase; Felicitat! 



9. Natsu koi Monogatari - UxMishi (Nojima Kenji). Una altra cançó d'aquest "grup". En tenen dues més, Akane i Girl.



8. Baka Survivor - Ulfuls. Opening 2 de Bo-bobo. He tingut dificultats de si posar-la aquí o més endavant, de més subidón, però he considerat que, tot i ser molt alegre i divertida, pel ritme havia de rondar aquesta posició.


7. Last moment - Spyair. Ending 25 de Bleach. Ja van dues vegades que han esborrat el vídeo que havia posat per aquesta cançó. Però, que bé que van els coneixements d'HTML apresos a Documentació periodística!! Gràcies a això he sabut posar el reproductor de Goear directament aquí. Muejejejeje!

 

6. Kirai tune - Freenote. Ending 2 de Bo-bobo. Tan i tan xuli aquesta cançó! Quan en Tennosuke i en Don Patch comencen a llençar flors enlaire en les imatges de l'ending són tan... Adorables! Potser li noteu un ritme més baix que les anteriors, però transmet molta alegria, a més que li tinc certa predilecció (és que el moment Tennosuke i Don Patch em va marcar molt).



5. Wild Challenger - Jindou. Opening 1 de Bo-bobo. Encara que ho sembli, no m'estan pagant per promocionar tant en Bo-bobo, eh! Tot i que la de Kirai tune m'agrada molt més i m'aporta més alegria, he posat aquesta davant seu perquè, el tros final (2.41) on podem cantar nosaltres, em sembla molt motivador! Uo uo uo uo uoooo, ya ya ya ya yaaaaa♪

 

4. What's up people - Maximum The Hormone. Opening 2 de Death Note. Bé, esteu preparats per la traca final? D'entre totes les cançons que tenia, no podia negar que els especialistes en el subidón són Maximum the Hormone, així que les últimes 4 cançons queden en família. Comencem amb aquesta, la full version del segon opening de DN. (Pateixo per si els components d'aquest grup es disloquen un dia el cap, els moviments que fan no poden ser saludables).



3. Buiiki Kaesu!! - Maximum The Hormone. Aquesta i la següent descobertes gràcies a un amic de classe. Motivació, motivació! M'encanta en aquest grup el contrast de la veu més greu i gutural dels nois amb la de la noia.



2. Chu chu lovely muni muni mura mura purin purin boron nurururerorero - Maximum The Hormone. Es van quedar taaaaan a gust al posar-li el títol a la cançó... Molt graciosa! Ah, si seguiu la lletra que surt al vídeo... us desitjo sort, és impossible.



1. Zetsubou Billy - Maximum The Hormone. Ending 2 de Death Note. Vaig estar a punt de posar com a "guanyadora" la de Chu chu lovely, però és que aquesta cançó fa temps que és la meva primera opció a l'hora d'insuflar-me una mica d'adrenalina. Ja són moltes coses viscudes junts i no li podia fer el feo de posar-la en segon lloc.


Ara ja esteu animats per fer feina, així que, a treballar!

dimarts, 24 de gener de 2012

Un poble rodejat de mort - Shiki

Seishin Muroi - Monjo del temple de Sotoba
i un dels protagonistes
Veïns xerraires i xafarders. Un poble aïllat per les muntanyes i rodejat per arbres Momi Fir (avet Momi), els quals es fan servir per construir taüts... Ens trobem, per tant, en un poble rodejat per la mort. Estem en la "aldea Sotoba", on es desenvolupa la història de Shiki.

Fa un any, en un cap de setmana de "no tinc res per fer" (o millor dit, en un moment de "anem a buscar alguna sèrie de la que em pugui viciar durant un temps i fer una marató de capítols") vaig descobrir Shiki. M'estic adonant que tinc predilecció per les sèries tètriques, de misteri, sobrenaturals o per les que en algun moment et deixen amb cara de: "Oh wait, pero qué es esto?" (Perdoneu les meves expressions multilingües, potser escric massa semblant a com parlo...). Aquesta afició suposo que també bé per què m'agraden les pelis de por, però després em traumo una mica i no hi ha qui camini a gust pel passadís de casa a les fosques... Així que, amb aquest tipus d'animes, puc espantar-me a gust que després podré dormir molt tranquil·la. 

Pel què haureu deduït (o això espero) Shiki és un anime d'horror i sobrenatural que ens narra el que succeeix durant un calorós estiu a Sotoba. El poble, la típica vila on els veïns coneixen la vida de tothom fil per randa, es veu afectat per un seguit d'estranyes morts que coincideixen amb l'arribada d'una extravagant família, els Kirishiki. 
Què és el que passa exactament en aquesta vila? Una epidèmia?, una grip d'estiu? Aviat descobrirem que el que s'està produint té relació amb un mite que des de fa anys ronda pel poble. Al igual que nosaltres tenim el "coco" o el "hombre del saco" per espantar els nens, allà narren la història dels Raisen o 'Los Alzados', cadàvers que s'alçaran de les seves tombes per espantar els nens que han sigut dolents. Doncs per aquí va la cosa. Poc a poc ens anirem trobant amb un poble cada vegada més infestat de Shiki, literalment, dimoni cadàver.

Shiki primerament va ser una novel·la d'horror escrita en 2 parts per Fuyumi Ono a l'any 1998. Posteriorment, al 2002, es va tornar a editar l'obra, aquest cop dividida en 5 parts. I finalment, al 2007, el dibuixant Ryu Fujisaki adaptà la història en format manga, del qual derivà al 2010 la versió anime de 22 capítols.

Megumi Shimizu, primera desapareguda i amb qui comença la història de Shiki

La sèrie intentarà en tot moment transmetre'ns una sensació de por o de tensió pel que pugui passar. Molt sovint les cares dels personatges són molt expressives, els moments en què apareixen els Shiki intenten ser tètrics i les imatges dels cadàvers són molt realistes (no us penseu que per ser un anime tot són dibuixets monos i simpàtics). Els riures de nena petita sí que us faran tenir una mica de cangueli o almenys una sensació de "Oh, que passarà després?" (aquests riures acostumen a aparèixer al final del capítol). A més, s'intentarà trencar una mica amb el misteri mitjançant les escenes "d'humor" (molt normalet) o parts més light. 

No em direu que aquest, en Masao Murasako, és guapo, no?
Una cosa que se'm va passar pel cap quan veia l'anime va ser: "A què ve la mania dels Shiki de posar-se roba extravagant? Potser és que si ho contrastem amb la gent del camp, la diferència és molt àmplia, però hi ha moments en que dius: "Realment cal?" (Sobretot la senyora Kirishiki, que va al més pur estil Lady Gaga). I el vestuari d'algunes persones del poble tampoc es queda enrrere, per no parlar del disseny d'alguns personatges, realment lletjos (i no em refereixo a l'estil del dibuix, sinó a la persona en sí, que es "fea de narices").

Un dels problemes que vaig trobar a la sèrie és que li dóna a l'espectador el paper d'un habitant més de la vila, ja que cada dos per tres parlen de la gent del poble com si els coneguéssim de tota la vida. El que ens ajuda és que, a mesura que apareixen els personatges, a sota ens indiquen el seu nom, cognom i la seva ocupació o de qui és familiar (pare/mare de...). A més, també ens apareixerà el dia en què ens trobem, cosa que va molt bé a l'hora de fer flashbacks flashforwards, ja que en tot moment podrem situar-nos en el temps.

A mesura que aneu avançant se us plantejaran alguns dubtes existencials: Si ens veiéssim en una situació d'apocalipsi Zoombie, seriem capaços d'actuar amb la sang freda amb la que actuen els habitants de Sotoba? Seriem capaços d'atacar gent que coneixem sense cap mirament? I a la pròpia família? Arribareu a un punt en que no sabreu si posar-vos a favor dels humans o a favor dels morts vivents i és que, ja no podreu diferenciar qui són realment els monstres.

Us deixo amb un fragment del capítol 3 que em va agradar (aviam si us entra el 'gusanillo' de veure la sèrie!)

"El desierto estaba congelado. El cielo sumido en la oscuridad. El mundo estaba dividido entre la Tierra y el cielo. En esta tierra vacía, sólo flotaban él y los espiritus oscuros. 
El exilio maldito; el exilio maldito; el exilio maldito. Pronto el sol se ocultará y la noche caerá una vez más. Entonces, él volverá a su tierra baldía. El hermano menor al que rebanó, parado frente al cuerpo, derramó lágrimas mientras se despidió. 
Esta noche, él se levantará de su tumba". 

dissabte, 14 de gener de 2012

Les aparences enganyen - School Days


School Days - Sekai Saionji i Kotonoha Katsura
Molts heu sentit allò de 'les aparences enganyen', oi? Doncs aquesta dita l'heu de tenir molt present a l'hora de mirar School Days.
Era un tranquil estiu de fa dos anys, quan el meu millor amic em va recomanar aquesta sèrie. Les seves paraules van ser: "Tu mira-la. El final és brutal, és... buf, mira-la..." I la veritat és que tenia raó. Sincerament, vaig quedar traumatitzada amb aquest final i més si li afegiu que eren les 2 de la matinada amb un silenci sepulcral a casa. 

School Days és un anime de 12 capítols basat en una novel·la visual, un tipus de videojoc d'imatges estàtiques que es centra en una història que té diversos finals que depenen de les decisions que es prenguin en el joc. L'anime es centra en la història d'en Makoto Itou, un jove que s'enamora de la Kotonoha Katsura, una estudiant del seu mateix institut que cada matí va al mateix tren que ell. Un matí, en Makoto li fa una foto a la noia amb el seu mòbil, ja que en aquell moment circula el rumor de què, si li fas una foto amb el mòbil a la persona que t'agrada i ningú se n'adona, el vostre amor es farà realitat. En Makoto, però, té la mala sort que la seva nova companya de pupitre, la Sekai Saionji, descobreix la foto, però la noia, per compensar haver-lo enxampat, decideix ajudar-lo a aconseguir el seu amor. 

Kotonoha i Makoto
Fins aquí tot sembla molt normalet, oi? I segur que molts pensareu, "bah, és la típica sèrie per noies..." MEEEC error! Ja us he dit que les aparences enganyen! En el moment en què en Makoto i la Kotonoha comencen a sortir, és quan comença una sèrie d'esdeveniments que us faran odiar aquest noi (almenys a mi) tan... com dir-ho finament... curt de gambals (per no dir paraules més mal sonants i que li traurien categoria a aquest 'post'). La cosa no va d'una feliç història d'amor, sinó d'un triangle amorós que acaba derivant a... bé, una figura geomètrica amb més costats que un triangle.

Ens trobem davant d'un Harem anime, un gènere en el que normalment un noi sense gaires capacitats i/o habilitats està envoltat de noies maques que acaben tenint sentiments o un afecte cap a ell, cosa que en aquest cas no entenc, perquè aquest Makoto és un interessat de la vida que no té ni un ni dos dits de front (encara que al principi era més normalet...).  

Us trobareu amb uns primers capítols on hi destaca més l'humor i anireu avançant cap a escenes més pujades de to (sí nois, escenes pervertides!) fins que la cosa ja desemboca en traumes, drames i per últim... (Txan txaaan...♪)

Ai ai ai el final... quina cara que posa la Kotonoha, no?
Aquest és un anime que recomano més que res pel xoc traumaticopsicològic del final (tot i estar més o menys censurat) i per la cara que se us quedarà (fent servir el llenguatge juvenil d'ara) de "What the fuck", a més d'indignar-vos per les accions d'en Makoto i de la resta de noies que ronden per allà, que tela marinera. A més a més, és una sèrie de 12 capítols, o sigui que la podeu veure perfectament en un cap de setmana (que maratons més llargues de sèries haureu fet, eh, pillines...). Així que, menys excuses i al lío! A veure la sèrie el primer cap de setmana d'avorriment que se us presenti.